Un estudi destaca l’elevada concentració i densitat comercials de l’Eix Comercial de Girona i el caràcter singular dels negocis

GIRONA CENTRE EIX COMERCIAL ha presentat la segona part de l’estudi elaborat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cerdà per analitzar l’oferta i la demanda de l’eix. L’objectiu de la investigació i l’estudi resultant és disposar de la informació necessària per a l’elaboració d’un nou pla de dinamització de la zona comercial. Si la primera part, que es va presentar el passat mes de maig, va oferir dades sobre l’opinió de la demanda, tant de residents com de visitants, aquesta part es centra en l’anàlisi de l’oferta de l’Eix comercial.

Dades resultants de l’estudi

Algunes de les dades d’interès aportades per l’anàlisi de l’oferta de l’eix corresponen a la distribució dels establiments comercials per seccions: un 30,8% del total de 1.106 establiments de l’eix són comerços d’equipament de la persona; un 12,9% de lleure i cultura, un 12,6% d’hostaleria i un 10,6% d’equipament de la llar. Per sota del 10% s’hi troben serveis com alimentació, llibreries o telefonia, entre d’altres.

Com a punts forts de l’oferta de l’eix comercial, l’estudi destaca l’elevada concentració i densitat comercials de la zona i l’elevat nombre de comerços tradicionals (un 71,1% del total): botigues característiques i singulars que donen diferenciació a l’eix i que transmeten el missatge de defensa del model de comerç urbà que també aposta pel negoci tradicional que porta a terme l’agrupació, així com també la vocació de servei i el tracte personalitzat. Per altra part, altres indicadors positius de l’oferta són el temps de remodelació dels establiments comercials (una mitjana de 7,4 anys, per damunt del mínim establert) i l’antiguitat de l’activitat del local comercial (19,7 anys, també per sobre de la mitjana catalana).

Segons l’estudi, l’eix comercial està molt ben posicionat pel que fa als serveis, tant pel que fa a les accions de promoció com a la comunicació, la identificació de marca i les accions de fidelització. D’altra banda, l’estudi demostra que la vinculació de l’agrupació en la vida social i cultural de la ciutat és molt elevada i que, per tant, s’afavoreix així la implicació de l’agrupació amb l’entorn.

L’estudi també posa de manifest alguns aspectes que es podrien millorar per a aconseguir una oferta òptima per al visitant dels comerços de l’Eix. Un dels més destacats és l’elevat nombre de locals comercials buits: 19,3%, quan el màxim hauria de ser, segons afirma l’estudi, inferior al 15%. Hi ha un 13,4% de locals buits amb potencialitat comercial; per tant, una actuació important serà l’intent d’ocupar d’aquests locals amb alguna activitat comercial.

Un altre dels aspectes a millorar, segons explica l’estudi, responen a la manca de pàrquing gratuït –caldrien actuacions per a solucionar-ho i reduir l’impacte negatiu del visitant sobre l’aparcament de la zona–, com ara motivar l’associat perquè distribueixi tiquets gratuïts; la representativitat –el nombre d’associats en el perímetre establert de l’eix comercial encara és baix, la qual cosa denota una manca d’associacionisme, sobretot del sector serveis–; o la senyalització, ja que una millor senyalització de l’eix permetrà al visitant saber que en tot moment es troba dins la zona i conèixer on comença, on acaba i quins són els comerços associats, relacionant entorn amb marca.

La presentació de l’estudi ha anat a càrrec de Josep Maria Noguer, president de GIRONA CENTRE EIX COMERCIAL; David Mascort, director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a Girona; i Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Girona.

Amb aquestes dades, l’agrupació disposarà de la informació que els permetrà elaborar un nou pla de dinamització comercial, a fi de mantenir la seva voluntat d’impulsar el comerç gironí com a un dels motors econòmics més importants de la ciutat.